Torna poc a poc la remor de l’activitat parlamentària. Com a ponent de la reforma de l’Estatut de Canàries em demanen declaracions sobre si es podrà tramitar aquesta tardor. Afirmo que sí i que tot depèn de la voluntat política. Però manca voluntat política en les files socialistes. Per explicar-ho senzill: la reforma de l’Estatut de Canàries va ser aprovat en el parlament canari amb els vots de Coalició Canària i el PSOE. Va arribar al Congrés i es va aprovar la seva tramitació. En aquell moment el Partit Popular va presentar una gran quantitat d’esmenes contra un Estatut que va arribar a qualificar de “nacionalsocialista”. Ara Coalició Canària governa amb el Partit Popular. Els dos socis han pactat un text de reforma estatutària que demostra que en política autonòmica el PP és un gran falsari. El PSOE es troba amb el primer Estatut que hauria de tramitar amb la possibilitat real que descarrili la negociació a pocs mesos de les eleccions. (“El PSOE retalla l’Estatut canari”, diran els socis de govern). La batalla per un grapat de vots i alguns escons està servida a les Illes Canàries, on es parla amb un accent molt dolç però es practiquen formes polítiques molt meridionals, mediterràniament meridionals, vull dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada