El debat energètic és un dels més importants que té plantejat avui Europa. Quin tipus d’energia i el transport de l’energia. Europa ha d’estar en xarxa en matèria de transports però també d’energia perquè no hi hagi illes energètiques i una forta dependència de tercers països o d’Estats no socis de la Unió Europea. França és l’Estat amb més producció pròpia d’energia. Enmig d’aquest debat a les dues parts del Pirineu oriental s’ha creat un moviment en contra de la construcció d’una nova línia de transport d’energia. Es pot i s’ha de discutir, molt, sobre el traçat. Per exemple, fer-la passar per Maçanet de Cabrenys és una barbaritat medio-abinetal. Però alguns del “No a la MAT” n’han fet un principi i una qüestió política que ha arribat fins a un punt en el que ja predomina més el prejudici – el judici previ- que la capacitat de diàleg. Tinc respecte i consideració pels que plantegen un model energètic diferent, tot i que fent números crec que no amb els seus plantejaments no arribem a satisfer la demanda i al final no ens posaríem d’acord. Però tinc molt menys respecte pels partits que agafen els temes al vol per pur oportunisme. Amb el “No a la MAT” així s’han comportat ERC i ICV. Ara el secretari general d’ERC Joan Puigcercós (que també és conseller d’un govern tot i que es nota menys en aquesta dimensió) ha afirmat que la MAT és necessària i que el que s’ha de fer és vigilar perquè es faci ben feta. Aquesta mateixa setmana el Diari de Girona publicava una carta d’un membre de la plataforma contrària a la MAT on expressava decepció per la posició (o falta de posició) d’ERC i per les paraules de Puigcercós. La incoherència es va pagant, en política, a mig termini. I entre les posicions impol·lutes i pures d’ERC de la primavera de 2003 i les de finals de 2007 hi ha un camí de batzegades. Vull dir que ja han recorregut el mig termini i que el balanç no genera confiança ni estabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada