Amb l’inici de l’últim període de sessions abans de la convocatòria d’eleccions a Corts Generals, molta gent em pregunta “Quin ambient es respira per Madrid?”. El Madrid polític, és clar. La resposta és ben senzilla: ja ha començat el compte enrera. L’airet electoral corre per l’hemicicle i pot haver-hi algun corrent d’aire que indisposi a qualsevol en aquest final de legislatura. Els que aconsellaven que el president Rodríguez-Zapatero convoqués eleccions pel diumenge 28 d’octubre no anaven desencaminats. L’evolució de l’economia – refredament en major o menor mesura- i el capteniment del català irritat i emprenyat marcaran decisivament el comportament electoral d’un grapat de vots que decanten majories – relatives, és clar-. Però el president vol fer les eleccions el diumenge 9 de març, o potser el 2 de març. La legislatura està pràcticament exhaurida. La majoria relativa socialista s’ha proposat aprovar trenta lleis però no els serà possible. Ni potser necessaria, tanta febre legisladora! No els serà possible perquè han practicat el canvi de parella constant en els pactes durant la legislatura. I això fa que a final de legislatura ningú vulgui acompanyar en la pista de ball al govern. Els pressupostos generals poden sortir amb el PNB, els dos diputats del BNG i algun altre diputat encara no identificat. Una majoria molt exigua que farà patir al govern en les votacions de les esmenes “territorials”. El vicepresident Pedro Solbes – amb qui es pot parlar amb un perfecte català, Solbes és alacantí- ja no està per aquest sotracs de la política del suspens constant. I compte amb els dos diputats “verds” dintre del grup socialista perquè posaran car el preu del seu suport en la recta final de la negociació. Se les veuran de tots colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada