L’any s’acaba amb un intent de tancar un nou model de finançament per Catalunya i continua el temps d’espera per a la sentència del Tribunal Constitucional davant els recursos presentats contra l’Estatut vigent, el tercer de la nostra autonomia. Fa gràcia veure com el joc de miralls mediàtics presenta el 31 de desembre com la data límit per acordar el nou finançament de la nostra autonomia –també econòmica. La data límit era el 9 d’agost passat. El incompliment és manifest i la bilateralitat en la negociació és un escarni en aquest camarot dels germans Marx on surt un president autonòmic i n’entra un altre tots amb promeses regalades a les respectives oïdes. Aquests dies es torna a fer manifest allò que dolorosament varem aprendre el 2006: la Catalunya política i social que proposava un pacte de calat “històric” amb el nou Estatut va ser replicada pel tactisme i el regateig curt del nou socialisme. Ara hem de sortir d’aquest impàs i fixar-nos nous i ambiciosos objectius d’excel·lència com a país. I que ningú s’escandalitzi perquè tornarà el “peix al cove” amb el que quedi de l’Estatut. Què quedarà de l’Estatut?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada