M’he reunit amb el comitè d’empresa de Torrespapel de Sarrià de Ter. Divendres al vespre. Sense avisar als mitjans de comunicació. Tot i que un parell d’hores després em truquen d’un diari perquè els mateixos membres del comitè els han avisat. Apunts de la trobada: els arguments de l’empresa per la reducció de plantilla tenen algunes contradiccions importants, sembla que aprofiten el moment actual de crisi per redimensionar una fàbrica que avui dia no deixa de fer un munt d’hores extres. Just ara comença el mes de la negociació entre les parts. La negociació en dret laboral sempre és com una partida de set i mig en la que un no es pot passar sense quedar molt per sota. Segur que durant la negociació es podran recol.locar alguns dels treballadors que avui són candidats de l’ERO. Però a la retina dels ciutadans ja ha quedat la xifra de la intenció inicial de l’empresa publicada en els diaris. La unitat del comitè d’empresa és bàsica en aquest cas. Ells mateixos em diuen que no sempre l’han assolit en el passat. I finalment parlem de qui és competent per resoldre aquest assumpte si no hi ha acord entre les parts. En haver-se presentat un expedient de reducció de plantilla de l’empresa en dues fàbriques de dues Comunitats Autònomes diferents, a Sarrià de Ter i a Motril (Andalusia), l’òrgan competent és el Ministeri de Treball i Immigració. Tot i això, un conseller del govern va anar a dir al comitè d’empresa que miraria que es tramités l’ERO des de la Generalitat. Dues objeccions: no es poden crear falses expectatives a un col·lectiu sotmès a la pressió de les portes de l’atur i, en segon lloc, no es pot donar a entendre que si les coses s’arbitren des de Catalunya es podrà fer amb la màniga més ample. El respecte a les institucions comença per estar convençut que el govern català pot i ha d’actuar amb la mateixa diligència que un altre govern de primer nivell. Perquè també ha de ser un govern de primer nivell, en la seva qualitat, en la seva exigència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada