Fa molt de fred a París. D’allà he tornat amb un refredat vulgar i inevitable. Passejant pels Jardins de Luxemburg, al costat del Senat francès, penso en el que podria ser el Parc de la Devesa de Girona i en el que no és. El Parc de Luxemburg és un lloc confortable, ordenat, enjardinat, amb lloc per l’esbarjo, per les escultures, per les fonts, pels bancs per llegir i parar el sol de l’hivern, pels arbres frondosos, per una font bucòlica. Ballat i tancat durant la nit, pleníssim de vida durant el dia. Un parc urbà. El que podria ser la Devesa de Girona. És clar que al Parc de Luxemburg de París ningú ha pensat en construir-hi un pavelló poliesportiu. Per respecta a la ciutat i els seus habitants, per una harmonia i una atmosfera densa i vibrant que els parisencs cultiven a tothora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada