Divendres al matí, l’ambaixador de França a Espanya, Bruno Delaye, va realitzar un esmorzar informatiu de balanç de la presidència semestral francesa de la Unió Europea. Són esmorzars habituals del Foro Nueva Economia. Més de dos-centens persones en una sala de l’hotel Ritz de Madrid. Després d’una intervenció inicial d’una mitja hora, el ponent se sotmet a les més variades preguntes. El periodista de l’agència EFE Carlos Pérez li fa un reguitzell de preguntes entre les quals la data prevista per la posada en funcionament del Tren d’Alta Velocitat entre Barcelona i la frontera francesa. Aguditzo el interès i em remoc en la cadira a l’espera de la resposta. L’ambaixador – un dels que es mou més bé avui per les bambolines diplomàtiques de la capital de l’Estat- és claríssim: l’any 2013, encara que sense arribar a la màxima velocitat. En la mateixa sala hi són Diego López-Garrido, Secretari l’Estat per la Unió Europea, i Víctor Morlán, el totpoderós Secretari d’Estat del Ministeri de Foment que tan conegut és a Catalunya pels seus mesos de virrei per solucionar el nyap ferroviari d’ara fa un any. Ni un ni l’altre, coneixedors dels expedients, poden contradir l’ambaixador Delaye. Un nou cop a les infraestructures de les comarques gironines i, concretament, les obres de la ciutat de Girona.
Convé recordar la cronologia. El 1986 (quants anys!) el govern català redacta el primer projecte per connectar Barcelona amb França a través d’una línea de tren d’alta velocitat. El projecte el va redactar Albert Vilalta, aleshores director general de ferrocarrils. Però el tren va anar a França passant per Sevilla. Quan les obres van començar van haver de ser, una vegada més iberocèntriques, naixent a Madrid la línea Madrid-Barcelona-frontera francesa. Observis aquí que els bascos han aconseguit trencar aquest sistema radial construint la seva Y basca que connecta les tres capitals (finançant l’obra amb un avançament del cupo basc que d’aquí a uns anys serà compensat pel govern central). Tornant a la cronologia. El Partit Popular ens va prometre el TAV fins a la Jonquera pel 2004 (Álvarez-Cascos va mentir amb cara de boxejador fins a l’últim moment). El PSOE va prometre per terra, mar i cel que l’obra estaria acabada el 2008. La setmana després de les eleccions municipals (just la setmana després) va anunciar un nou retard i una nova data: 2012. I els gironins, i el conjunt dels catalans, estoics i quasi masoquistes, vam anotar la nova data. Ara s’anuncia un retard d’un nou any: 2013. El retard és a la Jonquera? No, les obres estan acabades i al mes de febrer veurem com se’n surt el govern d’haver de començar a pagar el cànon (durant cinquanta anys) d’una obra de TPFerro Llers-Perpinyà que es morirà de fàstic. No és pas això. Si l’astut ambaixador parla del 2013, parla que el setge de les obres es prolongarà un any més sobre el nus gordià d’aquest gran retard: la ciutat de Girona.
Convé recordar la cronologia. El 1986 (quants anys!) el govern català redacta el primer projecte per connectar Barcelona amb França a través d’una línea de tren d’alta velocitat. El projecte el va redactar Albert Vilalta, aleshores director general de ferrocarrils. Però el tren va anar a França passant per Sevilla. Quan les obres van començar van haver de ser, una vegada més iberocèntriques, naixent a Madrid la línea Madrid-Barcelona-frontera francesa. Observis aquí que els bascos han aconseguit trencar aquest sistema radial construint la seva Y basca que connecta les tres capitals (finançant l’obra amb un avançament del cupo basc que d’aquí a uns anys serà compensat pel govern central). Tornant a la cronologia. El Partit Popular ens va prometre el TAV fins a la Jonquera pel 2004 (Álvarez-Cascos va mentir amb cara de boxejador fins a l’últim moment). El PSOE va prometre per terra, mar i cel que l’obra estaria acabada el 2008. La setmana després de les eleccions municipals (just la setmana després) va anunciar un nou retard i una nova data: 2012. I els gironins, i el conjunt dels catalans, estoics i quasi masoquistes, vam anotar la nova data. Ara s’anuncia un retard d’un nou any: 2013. El retard és a la Jonquera? No, les obres estan acabades i al mes de febrer veurem com se’n surt el govern d’haver de començar a pagar el cànon (durant cinquanta anys) d’una obra de TPFerro Llers-Perpinyà que es morirà de fàstic. No és pas això. Si l’astut ambaixador parla del 2013, parla que el setge de les obres es prolongarà un any més sobre el nus gordià d’aquest gran retard: la ciutat de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada