La sentència de l’Estatut segurament veurà la llum el proper febrer. És curiós com un diari de Barcelona va fer dues grans portades amb una poca informació que a dia d’avui ja ha quedat desmentida. No vull contribuir ni amb una paraula a alimentar una interpretació prèvia d’una sentència que està en mans d’uns magistrats legítims però alguns fora de termini del seu mandat i políticament masegats per tantes contaminacions polítiques. Tinc informació fidedigne que només la part dels “fonaments de dret” de la sentència ocupen unes 800 pàgines. Anem a una sentència que pot ratllar les dues mil pàgines. I el més surrealista d’aquesta societat anònima mediàtica de periodistes i polítics és que uns i altres farem valoracions i interpretacions d’un dia per l’altre quan llegir amb profunditat una sentència d’aquesta transcendència ocupa un mes d’estudi. Una sentència que marcarà un nou període de la dinàmica autonòmica com ho va fer a començaments dels vuitanta la sentència de la Loapa. I el dia després, què? Una resposta que ha de ser unitària, en la mesura del possible, i sobretot contundent. Però també un dia després amb nous objectius i projectes. La reforma estatutària com a mètode revulsiu del projecte del catalanisme polític, s’ha revelat com un trencacolls i una lliçó ben exemplificant Catalunya endins però, sobretot, Catalunya enfora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada