Amb quins suports?

El 30 de desembre el vicepresident Pedro Solbes va fer públic el “model” de finançament autonòmic que proposa el Govern espanyol. Escolto la roda de premsa de Solbes anant en cotxe entre Tossa de Mar i Blanes. A Blanes li dic a l’Artur Mas, que ha negociat models de finançament i que és coneixedor de la matèria, que no he entès gaires res. Ell em diu que tampoc era gens clar perquè aquest és l’objectiu de la proposta: emboirar. Una proposta que no compleix, de molt, l’Estatut català. D’entrada perquè el finançament de Catalunya el Govern espanyol el vol fer passar per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). Això no és el que diu l’Estatut. Però per aprovar aquesta llei al Parlament espanyol, es necessita majoria absoluta. Amb qui pot fer el PSOE majoria absoluta? Amb quins suports compte? Podria fer un gran pacte amb el Partit Popular. Aleshores Mariano Rajoy s’hauria de menjar tota la seva artilleria antiautonomista dels últims anys. Podria fer majoria amb CiU, possibilitat remotíssima avui amb un model contrari a l’Estatut. La pregunta és: ¿podria el PSOE fer majoria amb els bascos del PNB quan els bascos estan fora del règim general de finançament? Podrien els bascos amb el seu vot endossar un sistema a les comunitats de règim comú? Ells ens diuen que amb els seus vots no faran això. I aquí ens els creiem. Aleshores, Zapatero té un calendari electoral i un panorama que fa difícil la majoria parlamentària per a l’acord. També podria ser que hi hagués un acord insatisfactori que acceptés el Tripartit i aleshores ERC que va votar que no a l’Estatut – en el Parlament i en referèndum- acceptaria el model de l’Estatut rebaixat.