He vist, amb retard la pel·lícula VichiCristinaBarcelona del gran director de cinema Woody Allen. En primer lloc s’ha de dir que és una gran promoció de la imatge de Barcelona, encara que es barregin el Parc Güell amb formes culturals i de vida un pèl –només un pèl- excèntriques a la ciutat i el país. En segon lloc s’ha de dir que de Woody Allen s’han vist pel·lícules molt millors. Ara hi ha un tipus de pel·lícules que fan un retrat dels sentiments i el sexe més agitats que floreix i flueix avui en dia dintre i fora de les pel·lícules, arreu. Woody Allen deu haver vist que directors més joves ho retraten amb gran precisió i agudesa. Hi ha un cinema francès molt a la avantguarda en aquest camp. I l’actor Sergi López n’és un bon exponent. Però ja no és la època ni la temàtica de Woody Allen. Aquesta pel·lícula fa una mica la impressió d’una senectut esforçada i amb una mirada verda d‘un Woody Allen que descriu unes festes de les quals ja no participa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada