Dimarts 27 de gener. Quarts de tres de la tarda. Aeroport de París-Orly. El vol anterior ha tingut una hora de retard i no hem pogut enllaçar amb el vol París-Estrasburg. aquesta setmana hi ha sessió plenària del Consell d'Europa a Estrasburg. Hi podré ser dos dies. Dijous hi ha un debat important a la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés sobre el conflicte àrab-israelià amb la compareixença del ministre Moratinos. He de ser allí. Què farè aquest dia i mig a Estrasburg? Intervenir en dos punts de l'ordre del dia. Un referit al procés de consolidació democràtica d'Ucraïna - hi ha tant a fer i a dir- i l'altre referit a la necessitat de pressionar perquè Rússia s'incorpori a la part de la Carta Europea de Drets que fa referència a uns processos judicials amb garanties.
Escric des d'un no lloc. Aquest lloc, aquests bancs, aquesta cantarella de l'anunci dels embarcaments, el tràfec de persones, les botigues amb les franquícies globalitzades...podria ser en molts altres punts del primer món. He tingut temps de llegir la premsa del dia. Diversos comentaristes diuen que el president Zapaterio va estar millor ahir a la nit en el programa Tengo una pregunta para usted que fa dos anys. El d'ahir el vaig poder veure. el de fa dos anys no. Ja entenc que com a comunicador sigui comparativament millor que el seu més directe contrincant però em desespera la buidor de les seves frases, el cotò fluix en una època de crisi que necessita de lidertages clars i convincents i amb iniciativa.
Pel que fa a la política catalana, és un escàndol que la falta d'acord en el finançament ja ni sigui notícia ni motiu d'atenció. Potser és una tècnica d'adormiment de l'actual tripartit: allargar l'assumpte fins a la desesperació perquè el focus mediàtic es centri en alguna altra cosa. Però no tot té el mateix pes ni la mateixa rellevància. Com que és una època per poca brometa, es pot començar a anotar que els objectius de la segona legislatura del tripartit no s'estan complint. I les eleccions són l'any que ve.
Escric des d'un no lloc. Aquest lloc, aquests bancs, aquesta cantarella de l'anunci dels embarcaments, el tràfec de persones, les botigues amb les franquícies globalitzades...podria ser en molts altres punts del primer món. He tingut temps de llegir la premsa del dia. Diversos comentaristes diuen que el president Zapaterio va estar millor ahir a la nit en el programa Tengo una pregunta para usted que fa dos anys. El d'ahir el vaig poder veure. el de fa dos anys no. Ja entenc que com a comunicador sigui comparativament millor que el seu més directe contrincant però em desespera la buidor de les seves frases, el cotò fluix en una època de crisi que necessita de lidertages clars i convincents i amb iniciativa.
Pel que fa a la política catalana, és un escàndol que la falta d'acord en el finançament ja ni sigui notícia ni motiu d'atenció. Potser és una tècnica d'adormiment de l'actual tripartit: allargar l'assumpte fins a la desesperació perquè el focus mediàtic es centri en alguna altra cosa. Però no tot té el mateix pes ni la mateixa rellevància. Com que és una època per poca brometa, es pot començar a anotar que els objectius de la segona legislatura del tripartit no s'estan complint. I les eleccions són l'any que ve.
1 comentari:
Ahora que estás en escala técnica en Olot,acuerdate que tenemos que defender al Parlamento Catalán,al Vasco y al Gallego frente a unas Cortes Generales que quieren impedir se escuche la voz de unas realidades que ellos consideran perifericas y atentatorias contra la Unidad de España.
Mira Jordi.En febrero eso es mas importante que todas esas comisiones.....Te sugiero hables con Benach y con tu gente en el Parlamento catalán.Yo ya lo hecho en el Parlamento Vasco.Esto es de zafarrancho de combate.
Publica un comentari a l'entrada