"Crec que estem nomenant el Gabinet que millor juga al basquet en la història d'Estats Units", va sostenir el President Obama fa uns dies, quan li van preguntar sobre els seus nomenaments, en al·lusió que la majoria dels seus col·laboradors, així com ell, juguen o han jugat a aquest esport assíduament. El comentari es donava quan els comentaristes polítics apuntaven que el President Obama estava seguint l'estil del President Abraham Lincoln, descrit per Doris Goodwin en el famós lliuro Team of Rivals, ("Equip de Rivals").
Obama apunta amb els nomenaments que el seu gabinet és un grup de líders que saben jugar en equip, no de rivals. Però tal vegada el més destacat és l'excel·lència i competència de l'equip de col·laboradors nomenat per Obama, i la elitista educació formal que han rebut la majoria d'ells. Demostrant una vegada més que en els Estats Units la política juga un rol fonamental per a accedir a posicions de poder, però que l'excel·lència acadèmica és una condició necessària.
El recentment elegit president del Comitè Econòmic de la Casa Blanca va ser el professor titular més jove en la història de Harvard i després el seu President. El seu director de pressupost va anar a Princeton i després a la London School of Economicis. La seva ambaixadora davant de Nacions Unides, Susan Arrissi, va ser una estudiant de Rhodes; i la seva assessora legal ha passat durant la seva formació acadèmica per Harvard, Cambridge i Yale Law.
De 35 nomenaments que ha fet Obama en les últimes setmanes, 22 tenen diplomes d'alguna universitat Ivy League, nom utilitzat des de 1954 i que fa referència a les vuit antigues universitats del Nord-est d'Estats Units, com Harvard, Princeton, Columbia, Yale... centres que han acabat essent sinònim de prestigi, reputació i excel·lència.
Malgrat tot, tal com assenyalava Steve Wagner, president de l'enquestadora QEV, radicada a Washington, "tenir un gabinet de “els millors i més brillants”, com es va denominar el del President Kennedy, no és sempre una garantia d'una gestió de govern reeixida". El govern de Kennedy va dur els Estats Units a la guerra de Vietnam, recorden altres analistes.
També grups d'esquerra americana estan criticant les nominacions, assenyalant que l'educació i l’experiència no poden ser les úniques mesures, sinó que es necessita el compromís del Gabinet amb la política i la ideologia promogudes durant la campanya. "No hi ha dubte que Larry Summers és molt intel·ligent, però no se li està donant la seva posició pel resultat dels seus exàmens universitaris", va dir recentment l'economista Dean Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research, institut progressista que treballa prop dels centres de pensament del Partit Demòcrata. I va afegir: "el que mirem és la seva trajectòria, i no és bona. Summers va recolzar la desregularització financera i un dòlar sobrevalorat".
Avui per avui, però, els nomenaments han generat altes expectatives. L'Administració Obama tindrà una gran diversitat ideologia, racional i de gènere, però combregarà en el seu alt nivell acadèmic, no molt comú a Washington i molt diferent al que va predominar en el gabinet del president Bush, on la lleialtat al President i la connexió amb Texas semblaven ser el denominador comú.
La selecció del Gabinet parla molt sobre la forma de gestionar del President Obama, que tal com va fer en la seva campanya, va buscar envoltar-se sempre dels millors equips i escoltar i acarar diferents opinions i consells. Alhora, en contraposició a altres estils polítics més populistes, que tracten d'amagar la seva pertinença a la elit del país, Obama no té problema a destacar la necessitat de comptar amb col·laboradors d'excel·lència, educats en les millors universitats.
El primer president que conscientment va seleccionar els assessors amb millors credencials acadèmiques, no basant la seva decisió en les seves trajectòries polítiques, va ser Franklin D. Roosevelt, qui l’any 1932 va nomenar a un "Brain Trust" compost per professors de Columbia perquè pensessin estratègies per sortir de la Gran Depressió.
El Gabinet deixa clar també que Obama està disposat a prendre riscos i que ha prioritzat capacitat enfront de lleialtat, credencials acadèmiques i de capacitat de gestió més que familiaritat i lleialtat política. Ha nomenat en les principals posicions del seu govern a la seva més ferotge contrincant política, Hilary Clinton, a dos republicans, un d’ells en la posició clau de Secretari d’Estat de Defensa i altres membres del establishment demòcrata, que no responen necessàriament a la seva agenda.
Les decisions del president Obama en aquesta fase demostren una enorme seguretat en si mateix i una clara lectura dels resultats electorals de novembre passat: 53 a 46% a favor d’Obama enfront d’un digne senador John McCain que s’ha retirat de la primera línea tornant al seu escó i oferint lleialtat al nou president dels Estats Units. Uns primers passos que indiquen que Obama governarà més des del centre ideològic que des dels grans temes que van centrar la seva plataforma de campanya. Sensatesa o la primera renúncia? Semblen decisions encertades.
Obama apunta amb els nomenaments que el seu gabinet és un grup de líders que saben jugar en equip, no de rivals. Però tal vegada el més destacat és l'excel·lència i competència de l'equip de col·laboradors nomenat per Obama, i la elitista educació formal que han rebut la majoria d'ells. Demostrant una vegada més que en els Estats Units la política juga un rol fonamental per a accedir a posicions de poder, però que l'excel·lència acadèmica és una condició necessària.
El recentment elegit president del Comitè Econòmic de la Casa Blanca va ser el professor titular més jove en la història de Harvard i després el seu President. El seu director de pressupost va anar a Princeton i després a la London School of Economicis. La seva ambaixadora davant de Nacions Unides, Susan Arrissi, va ser una estudiant de Rhodes; i la seva assessora legal ha passat durant la seva formació acadèmica per Harvard, Cambridge i Yale Law.
De 35 nomenaments que ha fet Obama en les últimes setmanes, 22 tenen diplomes d'alguna universitat Ivy League, nom utilitzat des de 1954 i que fa referència a les vuit antigues universitats del Nord-est d'Estats Units, com Harvard, Princeton, Columbia, Yale... centres que han acabat essent sinònim de prestigi, reputació i excel·lència.
Malgrat tot, tal com assenyalava Steve Wagner, president de l'enquestadora QEV, radicada a Washington, "tenir un gabinet de “els millors i més brillants”, com es va denominar el del President Kennedy, no és sempre una garantia d'una gestió de govern reeixida". El govern de Kennedy va dur els Estats Units a la guerra de Vietnam, recorden altres analistes.
També grups d'esquerra americana estan criticant les nominacions, assenyalant que l'educació i l’experiència no poden ser les úniques mesures, sinó que es necessita el compromís del Gabinet amb la política i la ideologia promogudes durant la campanya. "No hi ha dubte que Larry Summers és molt intel·ligent, però no se li està donant la seva posició pel resultat dels seus exàmens universitaris", va dir recentment l'economista Dean Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research, institut progressista que treballa prop dels centres de pensament del Partit Demòcrata. I va afegir: "el que mirem és la seva trajectòria, i no és bona. Summers va recolzar la desregularització financera i un dòlar sobrevalorat".
Avui per avui, però, els nomenaments han generat altes expectatives. L'Administració Obama tindrà una gran diversitat ideologia, racional i de gènere, però combregarà en el seu alt nivell acadèmic, no molt comú a Washington i molt diferent al que va predominar en el gabinet del president Bush, on la lleialtat al President i la connexió amb Texas semblaven ser el denominador comú.
La selecció del Gabinet parla molt sobre la forma de gestionar del President Obama, que tal com va fer en la seva campanya, va buscar envoltar-se sempre dels millors equips i escoltar i acarar diferents opinions i consells. Alhora, en contraposició a altres estils polítics més populistes, que tracten d'amagar la seva pertinença a la elit del país, Obama no té problema a destacar la necessitat de comptar amb col·laboradors d'excel·lència, educats en les millors universitats.
El primer president que conscientment va seleccionar els assessors amb millors credencials acadèmiques, no basant la seva decisió en les seves trajectòries polítiques, va ser Franklin D. Roosevelt, qui l’any 1932 va nomenar a un "Brain Trust" compost per professors de Columbia perquè pensessin estratègies per sortir de la Gran Depressió.
El Gabinet deixa clar també que Obama està disposat a prendre riscos i que ha prioritzat capacitat enfront de lleialtat, credencials acadèmiques i de capacitat de gestió més que familiaritat i lleialtat política. Ha nomenat en les principals posicions del seu govern a la seva més ferotge contrincant política, Hilary Clinton, a dos republicans, un d’ells en la posició clau de Secretari d’Estat de Defensa i altres membres del establishment demòcrata, que no responen necessàriament a la seva agenda.
Les decisions del president Obama en aquesta fase demostren una enorme seguretat en si mateix i una clara lectura dels resultats electorals de novembre passat: 53 a 46% a favor d’Obama enfront d’un digne senador John McCain que s’ha retirat de la primera línea tornant al seu escó i oferint lleialtat al nou president dels Estats Units. Uns primers passos que indiquen que Obama governarà més des del centre ideològic que des dels grans temes que van centrar la seva plataforma de campanya. Sensatesa o la primera renúncia? Semblen decisions encertades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada