Postal de Maputo

Escric aquestes línies des de Maputo, capital de Moçambic. He format part d'una delegació de parlamentaris i membres de l'Aliança europea contra la malària que hem pogut conèixer de primera mà la lluita contra una de les enfermetats més devastadores en el món pobre.

Escric des d'un país de 20 milions d'habitants que ocupa el lloc 164 de pobresa en el rànquing dels 177 Estats clasificats per les Nacions Unides. Un país amb una esperança de vida de 42 anys -me'n quedarien uns pocs- i que segons el PNUD el 2015 pot tenir una esperança de vida de 37 anys si no s'hi posa remei. Quina és la causa d'aquesta tendència fatal? En el país hi ha una prevalença de la sida del 16,5% de la població. Molt per sota del veí i diminut Estat de Swizilandia, amb el 40% de població infectada de la sida. L'Estat amb més sida del món, un país increïble en les seves formes polítiques i socials. La delegació ha estat organitzada per la Creu Roja i la Federació Estatal de Planificació Familiar. I a les dues organitzacions els he d'agrair molt el fet de poder conèixer de primera mà i amb experts de primer nivell l'abordatge sociosanitari de la malària.

En un país de 20 milions d'habitants, cada any 6 milions queden malalts de malària, una malatia evitable amb una certa facilitat i que no fa tants anys ha estat eradicada d'altres parts del món. A Sud-àfrica, per exemple, i no fa tant de temps de zones del sud d'Europa. Fa anys que treballo amb altres parlamentaris d'arreu d'Europa per incrementar els fons per lluitar contra la malària que castiga les zones més pobres del Planeta i que és evitable. A través de les fumigacions massives dels interiors de les cases, a través del repartiment de xarxes mosquiteres per dormir amb protecció. I, quan sigui possible, a través d'una vacuna que s'està investigant a Maniçhas, a menys de cent quilòmetres de Maputo i sota de direcció del pretigiós metge Pedro Alonso. Hem visitat el centre de Maniçhas i hem comprovat que la vacuna infantil contra la malària ha entrat en la tercera i última fase d'investigació. En els assaigs actuals té un grau d'èxit del voltant del 60%, encara poc però molt per fer front a aquesta enfermetat. Si tot va bé, la vacuna pot estar llesta per finals de 2011 o començaments de 2012. Una altra cosa és la seva aprobació pels organismes internacionals i la seva comercialització. Convé treballar per escurçar els terminis i perquè el 2015 ja estigui comercialitzada. Es planteja, també, el gran repte de fer viable un producte farmacèutic que serà consumit bàsicament en països molt pobres.

L'Aliança europea contra la malària és una contribució més d'una constel·lació de fons per lluitar contra una malaltia que mata poc més d'un milió de nens a tot el món cada any. Una contribució molt rellevant és la que fa la Fundació Hospital Clínic de Barcelona, eix central del Centre d'Investigació de Maniçhas. He trobat metges catalans investigant i dirigint el projecte. I he trobat, allí, metges moçambiquenys formats a Catalunya. Tots ells parlant un català perfecte, començant pel director. He parlat amb una doctora en Biologia moçambiquenya que va estudiar a Barcelona i que en un perfecte català m'ha descrit els seus coneixements de Vic, Olot, Besalú...

Un viatge a l'Àfrica subsaharina sempre invita a moltes reflexions que no esgotaré aquí. Sobre l'eurocentrisme amb el qual molt sovint s'ha practicat l'ajuda i les polítiques de cooperació, per exemple. Sobre la importància d'estudiar molt i molt la perspectiva antropològica abans de fer judicis de valors. Les relacions humanes, les sexuals, el vincle tribal... tot això s'ha de tenir molt en compte quan hom s'endinsa en els boscos de l'Àfrica negra, d'aquesta atmosfera que va descriure tan bé Joseph Conrad en el seu llibre El cor de les tenebres. La lluita contra la malària és una causa noble a la qual sumant esforços quasi hi podem tenir el peu al coll i que és una de les feines que més sentit ha donat al que he fet en el camp de l'activitat pública, en el camp de la política.