03 de gener 2009

La prersidència de la República txeca


La República Txeca ha iniciat la seva presidència semestral de la Unió Europea. I ho ha fet amb un allau de crítiques d’alguns mitjans de comunicació i d’alguns polítics cap a l’Estat i cap al seu cap d’Estat, el president Václav Klaus. S’ha de dir que les presidències semestrals de la Unió Europea s’acabaran quan entri en vigor el Tractat de Lisboa (potser el 2010 si la tardor del 2009 els irlandesos viren el seu no del primer referèndum). Amb el nou Tractat hi haurà un president d’Europa amb un mandat de dos anys i mig. Mentrestant, a una bona presidència (la francesa ha estat molt intensa i unànimement aplaudida) la pot seguir una de més fluixa. Però en cap cas s’hi val l’acarniçament contra un Estat soci. Entre altres motius, perquè és la millor manera de sembrar encara més euroescepticisme en els nous socis de l’exbloc de l’Est. Des de l’europeisme més convençut, en un exercici d’empatia es pot entendre alguns dels motius de la prudència dels socis de l’antic bloc comunista. Països que havien viscut la opressió totalitària del comunisme ara volen viure més les formes d’un Estat complert abans de cedir part de la seva sobirania. Però tot arriba: Eslovàquia ja ha entrat a la zona euro i Txèquia ho farà la propera tardor. Menys dards fàcils cap al president Klaus, amb poders simbòlics, i més atenció al primer ministre Mirek Topolonek. La presidència txeca té tres objectius: economia, energia i política exterior. Les tres e. Croàcia podria entrar a la UE el 2010.