Conversa amb Corien Jonker, diputada holandesa, presidenta de la Comissió de Migracions del Consell d Europa, companya de treballs. Parlem de la tan polièdrica societat holandesa. M’explica que el partit d’extrema dreta no deixa de pujar en les enquestes. Holanda: horitzontal, moderna, ben estructurada, treballadora, plena de nacionalitats i religions, bàsicament protestant, liberal, amb un discreta però potent herència colonial, defensora dels drets humans però sembrada de càmeres de seguretat per tots els carrers i totes les estacions, gran porta d’entrada de mercaderies que mira amb atenció i preocupació les noves possibilitats dels ports de Barcelona i València. Invita a la reflexió veure noies joves en els trens i pels carrers amb el mocador però amb els seus auriculars per escoltar música occidental i la seva vestimenta absolutament occidental. Potser el mocador només és una mostra d’afirmació i de diferenciació, i no cal donar-hi més voltes. Almenys a Holanda. És rellevant que el primer partit del govern ha lluitat perquè una diputada sigui la presidenta de la Comissió de Migracions del Consell d Europa perquè saben de la importància d’aquest tema pel país i del que suposa el Consell d Europa. A casa nostra Lluís Maria de Puig ha arribat a president de l’Assemblea Parlamentaria molt més perquè ell sol ha arribat, esglaó a esglaó, al càrrec i no pas per una clara visió de les relacions internacionals dels diferents governs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada