Dimarts a les quatre de la tarda. Primer punt de l’ordre del dia del Ple del Congrés. La diputada del grup mixt Rosa Díez puja a la tribuna per presentar una proposta de llei que recull tots els postulats dels “Manifiesto por el bilinguísmo” i totes les filípiques contra la normalització lingüística i l’ús del català coma llengua vehicular a l’escola. Em toca intervenir per defensar el no rotund del meu grup a la proposta de llei. No m’ha de pujar la sang al cap per no donar més carnassa a la proponent i els mitjans de comunicació esponsoritzadors. Pujo amb la raó de la jurisprudència constitucional, el text constitucional i els Estatuts d’Autonomia. La defensa més irritant per ella. Un relat polític allunyat de la realitat però que li pot donar algun vot en el terreny abonat per la incultura i l’obstinació. Curiosament Rosa Díez va ser eurodiputada en dues legislatures pel partit socialista essent monolingüe i no sabent un borrall d’anglès. Aquí intentem ser trilingües. Les llengües pròpies diferents del castellà són un material altament inflamable en el debat polític i periodístic d’una part del Madrid institucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada