Aquesta setmana a la comissió de Foment del Congrés dels Diputats hem afrontat la clarificació d’un tema de calaix que fa massa temps que el govern central evita afrontar: el cost de l’enderrocament del viaducte del tren convencional al seu pas per la ciutat de Girona. On és el problema? Que reiteradament el govern s’ha mostrat contrari a pagar el cost de l’enderroc “La pregunta pertinent que faria Josep Pla: “Tot això està molt bé, però qui paga? Amb el que invertim en el soterrament de les línies de tren i encara ens demanen…” diuen els alts funcionaris del ministeri de Foment. Però el ciment inutilitzat no pot quedar com un mur de Berlín abandonat que haurem d'anar desmuntant a cops de martell. Ni pot assumir el cost l'ajuntament de Girona, com pretén el govern central. Algunes persones m’han suggerit usos diferents a nivell elevat. Sóc partidari de l'enderrocament però també clarament partidari de garantir al 100% que l’espai alliberat no serveixi perquè s’hi especuli. Perquè hi quedi una gran via de comunicació: un passeig, un tramvia, una zona que articuli la ciutat. El grup socialista ha votat en contra de la proposta i s’ha quedat sol. Una expressió més del que passa aquests dies en la fràgil estabilitat parlamentaria en el parlament espanyol. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, està d'acord amb el que he defensat. No cal que digui que estic a disposició del plantejament de l'ajuntament pel que calgui, encara que sigui contra la posició dels amics del grup socialista al Congrés dels Diputats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada