Primera setmana de Ple i Comissions al Congrés dels Diputats i al Senat després de les eleccions de l’1 de març. El govern espanyol s’ha quedat instal·lat en una situació d’una extremada debilitat política, quina cosa no és bona mai però menys en un moment de crisi econòmica. I ha estat el president del Govern espanyol el que ha portat i ha deixat portar les coses fins a aquesta situació. Primera setmana de demostració de com un president es pot buscar sol la desventura. Oficialment el grup socialista ha perdut cinc votacions aquesta setmana però també és cert que molts cops ha canviat el sentit del seu vot en l’últim moment per no perdre moltes més votacions. El PNB a l’oposició i lògicament dolguts pel pacte PSOE-PP al país Basc. I CiU? Més enllà dels afalacs que rebem des de les files socialistes, ens és molt difícil lliurar confiança parlamentària al govern socialista per dos motius. El primer i més important és que no és un govern que tingui les idees clares per pilotar amb solvència aquest moment de crisi. En segon lloc, és una dada del tot rellevant que el partit socialista envia als partits nacionalistes a l’oposició a Euskadi i a Catalunya, amb les aliances més extremes (PP i ERC). L’1 de gener de 2010 Espanya assumirà la presidència semestral de la Unió Europea. Zapatero és el màxim i quasi solitari responsable d’aquesta situació. No he trobat ningú, ningú, al partit socialista que m’hagi donat una explicació raonada dels moviments que han conduït al PSOE a aquesta debilitat parlamentària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada