Cop institucional

L’Estatut de 1979 no contemplava la possibilitat que el Govern pogués dictar Decrets. En el nou Estatut de 2006 (que el 31 de març va fer quatre anys que varem votar definitivament al Congrés) va introduir els Decrets perquè no fos dit que el govern català tenia menys capacitat de poder desorbitant que l’espanyol. A les classes de Dret constitucional fa trenta anys que es ve explicant l’ús abusiu que els diferents governs espanyols han fet del Reial-Decret. Ara ja tenim un exemple d’ús abusiu que el govern català ha fet del Decret. L’anterior president de l’organisme de govern i control dels mitjans públics de comunicació, Albert Sáez (tantes coses per explicar!) ha dimitit en evident símptoma de desbandada del tripartit. El govern ha canviat a través d’un Decret la llei de l’organisme de govern del mitjans de comunicació de la Generalitat per modificar la majoria pel nomenament del seu president de dos terços del Parlament (obligació de consensuar el nom entre govern i oposició) a la majoria absoluta (imposició del govern tripartit en els seus últims sis mesos de vida per controlar els mitjans en vistes a la campanya de la tardor). Això és un cop institucional. Al Madrid polític que sempre diuen que és tan sorollós i impressiona a les ànimes calmades de la nostra terra, seria impensable canviar via Reial-Decret la forma d’elecció dels consellers de RTVE o del Consejo General del Poder Judicial. Tot això només interessa als quatre que seguim el dia a dia de la lletra petita de la política. Però aquesta decisió liquida en 24 hores el nou estil propositiu i dialogant que el president de la Generalitat va anunciar quan va liquidar el seu equip de campanya (José Zaragoza a les bodegues amb Josep María Sala però manegant igualment).