Sobre Europa

Dimecres 7 a l'hora de sopar. Ens reunim un grup reduït de persones partidàries d'Europa. Hi ha el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Diego López Garrido, que ens informa de les últimes novetats de la presidència semestral. El punt fort de la presidència espanyola ha estat reforçar les noves institucions europees del Tractat de Lisboa. De punts dèbils també n'hi ha però ja els discutirem a partir de juliol. No està clar que es pugui celebrar la Cimera Euromediterrània del 7 de juny a Barcelona amb caps d'Estat i de Govern. Tot canvia cada dia, en aquest punt. La diplomàcia està molt centrada a fer-ho possible. Ho lamentaria. Les presidències semestrals no tenen futur, programes a sis mesos i repartits entre 27 estats, és un sistema ridícul. Un bon i pràctic politòleg britànic ens informa de les eleccions britàniques i ens pinta un panorama de victòria conservadora potser sense majoria absoluta i amb els liberals demòcrates en una posició central. Bones cartes per canviar el sistema electoral britànic. Però el més jove, fresc i brillant de la nit és Pedro Solbes-que quan vol parla un valencià dolcíssim-, exvicepresident econòmic alliberat i allunyat de l'agror política, amb un peu a Brussel·les, l'altre a la Xina i els dos en el seu despatx del centre de política internacional a Madrid. Interessat en "l'animal polític singular" que és Europa, partidari de la intervenció del FMI en el rescat de Grècia -com demana Merkel-, preocupat pel contagi en les economies de l'Europa meridional i elegant esquivant la crítica al govern socialista de baix perfil que va deixar a les seva esquena. "Jordi, no sé si em van cessar o em vaig cessar".