Dimarts 30 de març. Vol París-Barcelona de les 20.20 h. A la meva esquerra s’hi asseu el ministre de cultura de França, Frédéric Mitterrand (nebot conservador de l’expresident socialista).. Ens separa un seient no ocupat. No puc dir que hem mantingut una conversa. Ell s’ha interessat pel llibre que llegia de Ryszard Kapuscinski sobre els dies previs a la independència d’Angola (un gran llibre que poden trobar a Anagrama) i jo pel que el duia a Barcelona, un congrés europeu sobre propietat intel·lectual. El ministre Mitterrand va saltar a la primera pàgina de l’actualitat l’any passat quan van ser recuperades algunes pàgines de la seva producció literària on explicava les seves experiències i fantasies sexuals, en la llunyana Tailàndia, pàgines molt explicites i franques sobre la seva vida sexual, etç...El ministre de cultura gal és un exemple d’un home d’èxit en el camp literari i televisiu (productor i presentador de programes) que mai li havia passat pel magí ser un home públic. Potser perquè la meva vocació política ve més de lluny, sempre m’he contingut d’escriure novel·les (bones o dolentes) tot i que n’he barrinat unes quantes i sempre m’he contingut d’explicar negre sobre blanc les meves fantasies sexuals...En una altra etapa de la meva vida, potser escriuré ficció i pàgines viscudes. No abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada