19 d’abril 2010

L'Estatut que descarrilarà per Castella del Sud


Castella-la Manxa- M’he convertit en protagonista involuntari de la tramitació de l’Estatut de Castella- la Manxa. El PSOE i el PP són un parell de grans irresponsables en aquest assumpte. És veu aquí fins a quin punt els hi interessa un nou Estatut i fins a quin punt els hi interessa el desgast i la destrucció. Del text que va arribar del parlament autonòmic, en la ponència de la comissió constitucional, han pactat més de 80 esmenes. Tot polit i a punt per la discussió en la Comissió i després el ple del Congrés. Però toquem l’os de la guerra de l’aigua. El castellans del sud volien derogar el transvasament Tajo-Segura. Al Congrés, el ribot dels dos partits ho han deixat en una retòrica declaració de “suficiència hídrica” en el preàmbul de l’Estatut. Però Dolores de Cospedal és secretaria general del PP i candidata a Castella-la Manxa. Cacau servit perquè els barons populars de València i Múrcia l’han deixat molt mal parada en públic. Resultat: en la votació en comissió, els quatre vots dels socialistes són favorables a continuar tramitant l’Estatut, els tres del PP contraris, més el vot de Rosa Díez. Quatre a quatre. Gaspar Llamazares vota abstenció. Queda a les meves mans fer naufragar l’Estatut o permetre que continuï la seva tramitació. Un nacionalista català decantant la sort de l’Estatut de Castella del Sud. M’inclino pel mal menor. Vot a favor. Això vol dir sortir a la premsa de València i Múrcia en mala posició. I així és. Em truca l’alcalde independent de Ojós, Múrcia, que és un municipi on CiU guanya en les eleccions europees per recomanació de l’equip de govern independent. Em demana explicacions. Els hi dono. Dimecres es discutirà l’Estatut a la Comissió Constitucional. Es repetirà el teatre amb la diferència que el meu discurs serà molt dur. Dijous el parlament de Castella-la Manxa, majoria absoluta socialista, retirarà la reforma de l’Estatut. Cop del president José María Barreda a Dolores de Cospedal. Així les gasten aquests dos partits. El nou Estatut els hi interessa ben poc. El mapa territorial torna als orígens, 4 o 5 territoris, no 17.