Un periodista d'un diari econòmic de Madrid demana parlar amb mi d'Innovació més Desenvolupament aplicats a la sanitat. Diguem que és un diari econòmic que surt cinc dies a la setmana, ja ens entenem. Parlem. Comença amb preguntes molt vagues. Vaig responent amb detall i vocació de deixar clara la nostra posició, la del grup parlamentari. Continua i em pregunta si hi ha molta indústria farmacèutica a Catalunya. Li responc que sí i li dono el percentatge sobre el conjunt espanyol. La conversa es desenvolupa en un clima de correcció. Sembla solvent en les preguntes. Després em pregunta si és previsible que hi hagi coincidència amb altres grups catalans. Li responc que no ho sé però que és raonable pensar que sí. I després deixa anar la pregunta que veig que tenia guardada des de bon començament, com a tesis per l'article que ja tenia escrit al cap: "¿Esta coincidencia forma parte de la negociación del Estatuto?".
Respiro i intento ser tan educat com contundent. Li dic si mai li han preguntat si hi ha relació entre el fet que ell sigui de Madrid i que a Austràlia hi hagi cangurs. Renoi! Quanta teoria conspirativa que corre! No sé com acabarà la negociació del cap de setmana i el que sé m'ho guardo que és el que correspon. En tot cas: amplis sectors de la societat espanyola teòricament més formada i informada no estan a punt per mantenir el debat que hem obert amb l'Estatut. Simplement, els hi resulta més còmode no veure un burro a quatre passes.
Segon apunt: l'acord no pot ser ni bo ni regular. Ha de ser extraordinari, com ho va ser l'acord del 30 de setembre de 2005. És possible? Nous elements per saber-ho en els propers dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada