Redreçar l'Estatut valencià

El secretari general del Partit Socialista del País Valencià va anunciar ahir divendres la disposició del seu partit, el PSOE, de revisar la redacció del projecte de llei de reforma de l'Estatut valencià en dos punts especialment sensibles: la denominació de la llengua i la definició de l'anomenada barrera electoral per accedir a les Corts valencianes. Uns apunts sobre aquest assumpte.
En primer lloc cal dir al senyor Pla: benvingut a casa, benvingut al seny i a la decència intel·lectual. Dic això perquè fou ell mateix en nom dels socialistes valencians que va firmar un acord amb el Partit Popular de reforma estatutària per consens PP-PSOE que contenia aquests dos extrems que ara estan disposats a revisar. Tinc la satisfacció de ser membre de la ponència de reforma de l'estatut valencià en nom del Grup parlamentari català. A la foto em podeu veure en el dia del debat de la pressa en consideració, el 21 de setembre de 2005.
El cas de la llengua és especialment sagnant. Hem tardat més de vint anys per superar la judicialització de l'anomenada "batalla de la llengua". Hem necessitat vint anys per deixar clar que parlem d'una llengua amb dues denominacions: valencià i català. La proposta de reforma enviada per les Corts valencianes a les Corts Generals introdueix l'expressió "idioma valencià" quina cosa porta, com a mínim, a l'equívoc i a la interpretació, altra volta, judicial de la unitat lingüística. En política es poden i s'han de discutir moltes i moltes coses però fins ara mai hem sotmès a votació la llei de la gravetat. Igualment, una de les manipulacions més barroeres i escandaloses des de la recuperació de la democràcia ha estat la batalla de la llengua. Conflicte polític, que no filològic, que he requerit de molt seny i bon fer. El Partit Popular porta uns quants anys coquetejant amb el secesionisme lingüístic. I els socialistes els hi van aplaudir amb el vot favorable del projecte d'Estatut valencià. Em sembla que és de justícia recordar el paper de defensa de la unitat lingüística que ha fet el diputat Ciprià Ciscar en la ponència parlamentària de la qual formo part en nom del meu grup parlamentari.
A l'altre extrem, la posició del Partit Popular. El dia del debat de pressa en consideració vaig preguntar a Esteban González Pons, conseller-portaveu de la Generalitat valenciana, si en aquell moment parlàvem la mateixa llengua. Em va respondre: "Filològicament sí, políticament no". Cinisme destil·lat.
Després també hi ha la qüestió de la "barrera electoral". Actualment es necessita un 5% dels vots en el conjunt del País Valencià per poder accedir a les Corts. Aquest 5% que ha barrat el pas al Bloc Nacionalista Valencià que s'ha quedat a les portes amb un 4'8% tot i treure més d'un 7% a Castelló. A Castelló, per exemple, els dos últims diputats adjudicats a PP i PSPV tenien menys vots que el Bloc. El sistema electoral proporcional menys proporcional d'Europa. Nosaltres pensem que hauria de ser la llei electoral i no l'Estatut el que fixés aquest llindar. En tot cas, benvinguda sigui aquest rectificació. Si apliquéssim el criteri del 5% dels vots a les eleccions catalanes o espanyoles, el Parlament espanyol seria bipartidista i el català durant molts anys hauria tingut molta menys pluralitat política.
Ahir semblava que aquest era un viratge dels socialistes i, en tot cas, una petició d'Izquierda Unida. Cal dir que els socialistes no poden modificar aquests dos punts perquè no hi han presentat esmenes i cal dir que fer referència només a IU és parlar amb parcialitat. Perquè els que tenim presentades esmenes en aquests dos punts som CiU, ERC, IU i BNG. Serà a partir d'aquestes esmenes que el PSOE podrà redreçar el camí del qual s'havia allunyat del bracet del Partit Popular valencià. Confio que tot això vagi de bo.