A l'editorial del Financial Times d'avui em remeto. A vegades fa falta amplitud d'angle per veure les coses en el seu conjunt.
Vull dir que Déu n'hi do que hagi de ser l'editorial d'un diari econòmic britànic el que recordi amb gran lucidesa quatre idees clares: Catalunya té dret a proposar, a Espanya hi ha un règim fiscal singular com el basc i és legítim que alguna altra nació proposi un model semblant, els militars són funcionaris que han de fer la seva feina i no poden prendre part en el debat polític i la imatge de l'Estat queda ben malparada amb aquest pronunciamnet político-militar i després d'una tant llarga i trista història de pronunciaments militars. Els reculls de premsa internacionals en van plens! No fer el ridícul, sobretot i sempre!
Això que ho veuen clar fins i tot en una prestigiosa redacció de Londres sembla que no ho veuen ni el líder de l'oposició ni uns quants mitjans de Madrid. Ai que prim que és el debat polític a Espanya! Quant que pesa encara la massa testicular en l'argumentació política espanyola! A vegades, des dels escons del Congrés, fa basarda.
Encara que sembli el contrari, aquests dies i aquestes hores no són gaire bones per escriure sobre l'Estatut. El procés de negociació és un procés dinàmic i hem de fer una valoració de conjunt quan s'escaigui. Potser diumenge però em sembla que va per més llarg.
Mentrestant, les coses queden dites. I sempre s'ha dit que es coneixen les persones sota situacions de pressió. Avui, com a finals de setembre de 2005, coneixerem - sota situació de pressió- el caràcter i les actituds d'uns quants líders polítics. En tot cas, en una negociació sempre hi ha una màxima que és vàlida: no es pot jugar al solitari i fer-se trampes. Tard o d'hora t'enxampen. Per tant, idees clares i sinceritat. Per cert, m'han dit que el president d'Esquerra està de vacances a l'altre extrem del Mediterrani. Just aquests dies de negociació. M'he quedat perplex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada