La negociació de l'Estatut no va bé. És too much per alguns interlocutors. Fixeu-vos que el ministre Solbes el 1982 ja era un alt càrrec del govern socialista, aquell moment director general. El mateix li succeeix al portaveu Rubalcaba que estava d'alt càrrec a Educació. Ells parlen el llenguatge de la negociació puntual en èpoques de majoria relativa i el que tenen sobre la taula és un projecte de nou Estatut. No hi ha sintonia d'ona, doncs. No van més enllà d'uns límits mentals construits en més de vint anys de servei a un determinat concepte d'Estat.
Entre el màxim que el partits pro Estatut poden reformular i el màxim que els representants socialistes poden oferir hi ha molt de camp. Això vol dir que la negociació se'n va en orris? Potser haurem d'arribar a la conclusió que la política espanyola no està madura per afrontar un debat global com el que planteja l'Estatut i que només podem fer avenços puntuals. El que no es pot fer és vendre uns avenços puntuals com un nou Estatut per a una generació. Així estan les coses ara.
Només podria succeir que el president Zapatero fes saltar la crosta de la resistència que té dintre del seu propi partit i entre els seus més propers col.laboradors. Seria trencar esquemes i tocar el voraviu als "factics". El diputat de León i "los facticos" de Madrid.Podrà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada