El Govern de l’Estat, i més concretament el seu ministre de Treball i Afers Socials, pretén impulsar un canvi en profunditat dels horaris laborals basat en menys temps d’interrupció del treball per dinar, una hora, i de tal forma que a les sis, a tot estirar, es pugui sortir del treball. És una bona idea, en part – perquè això no es pot forçar per cap llei, lògicament- però només aplicable a aquelles persones que treballen en el camps econòmics de la societat industrial. Per a les noves formes d’economia oberta, en canvi, aquest criteri de “a les sis a casa” és d’impossible compliment. Cada cop més el treball és obert i es distribueix de forma oberta, sobretot pels professionals liberals. I, alhora, algunes feines, gràcies a l’hiperconectivitat del mòbil i internet, tenen una dedicació sense horaris. Dit això, benvinguda sigui aquesta iniciativa que també ens hauríem d’aplicar els parlamentaris perquè el ministre Caldera sap que els plens de dimarts i dimecres s’acaben a altes hores de la nit. Quarts d’onze, quarts de dotze. Això sí, amb grans temps de pausa per els “almuerzos de trabajo” i els “cafelitos”. Anem per feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada