El dimarts al matí vaig anar a presentar les credencials al Congrés dels Diputats. Sóc el diputat 22. M’explico. A començaments de legislatura, en el moment d’acreditar-se, el parlamentari obté un número segons l’ordre de presentació de les credencials. Aquest número l’acompanyarà durant tota la legislatura. Bé sigui per demanar paper per escriure o una goma per esborrar, bé sigui per sol.licitar una sala de reunions. L’anterior legislatura vaig ser el diputat 124. He estat bastant més matiner. Per dir-ho d’una manera gràfica i una mica agropecuària, aquest número em fa pensar amb el bestiar que queda marcat quan entra en una granja.
El parlament, convé subratllar-ho, és quelcom diferent: és l’espai de la llibertat de les idees, del diàleg, de la noble confrontació i del pacte. És un espai noble esquitxat per la imatge de quatre porcs senglars parlamentaris que criden més del compte en les sessions de control dels dimecres. Per ser exactes, hem estat matiners. La col.lega i companya gironina Montse Surroca és la diputada 24. Entre ella i jo ens separa, parlamentàriament i ordinalment, la diputada 23. Hem estat els primers parlamentaris gironins a dir: “ja hi som i anem per feina!”. Per cert, el meu veí i diputat 21 és el vicepresident Pedro Solbes. M’abelleix parlar amb el vicepresident econòmic en català. Solbes parla un valencià bellíssim però només ho fa de tan en tan i quan l’altre li parla català. Home políglota, torna a la seva llengua materna del poble d’Alacant. Estem a les portes de la IX legislatura constitucional. Torno al Congrés amb més experiència i coneixement i amb la mateixa determinació i conviccions del primer dia, d’ara fa quatre anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada