Temptativa basca, parada catalana

Comença la legislatura i en el cap del president en funcions Zapatero hi ronda la idea d’impulsar una aproximació al PNB per intentar aparcar el “Pla Ibarretxe” i negociar un nou Estatut d’autonomia. Aquest plantejament també va bé a la majoria dels dirigents del partit nacionalista basc, els que estan aquí i el que ha agafat distància instal.lat als Estats Units. Volen aproximar, els amics bascos sotragats pels resultats, els desitjos amb la realitat i, si poden, aprofitar el viatge per fer algun canvi de cartell electoral rellevant. Ja veurem com els hi va. Parlo amb Josu Erkoreka, portaveu del PNB al Congrés, i els hi recordo que el president Zapatero és un especialista en les mitges tintes i els incompliments. Diu que ja ho ha vist. Però de l’amic Josu, que sempre em recorda la seva visita política a Girona, també és aquella esplèndida frase de mètode negociador: “No obro cap nova carpeta de negociació fins que no he tancat l’anterior”. Es poden quedar amb la carpeta oberta. No ho dic perquè els hi manqui rigor als bascos sinó perquè l’interl.locutor...

Parada catalana- El president en funcions Zapatero dóna per fet que els socialistes guanyen les generals a Catalunya però en canvi està especialment seduït per la novetat que també les han guanyat en els tres territoris de la Comunitat Autònoma Basca. Em sembla que va a consolidar aquest mapa. Com ho ha fet, hàbilment, amb el mapa català i amb la impagable col.laboració del tripartit – material humà i discursiu. La preferència basca voldrà dir l’aturada catalana. La frenada del desplegament de l’Estatut de Catalunya, que és vigent des del 9 d’agost de 2006. Els dirigents socialistes volen esperar la Sentència del Tribunal Constitucional sobre els diferents recursos presentats contra el nostre text estatutari vigent – i referendat pel poble català. Poc favor ens fan, doncs, per consolidar l’estat de les coses. Malament pels catalans. I mal paper pel tripartit. Arribaran competències, sí, és clar, amb molt de retard (rodalies, potser aeroports...) però la peça clau (finançament) quedarà encallada. Mal negoci la “teoria dels governs amics”.