L’opinió és molt personal i no compromet al grup parlamentari del qual formo part. Se me’n fot José Bono i la mare que el va dur al món. Folklòric i estrafet. Espanyolíssim i flagell del nacionalisme democràtic... tot això ja ho sabem. I ja deixo dit que no el votaré. Però com pot ser que aquest sigui el debat del moment? El debat del moment és com enfocar la sessió d’investidura, el programa de xoc davant la situació de crisi econòmica. L’orientació del compliment del desplegament de l’Estatut. Les infraestructures, el problema de l’aigua i la dependència energètica, la dignificació de les pensions i la dotació econòmica de l’enganyifa de la llei de dependència. Això és el que compte. José Bono? És un senyor que, tot plegat, pretén donar la paraula, fer algun espectacle institucional barroc i decidir la “panera” de Nadal per a diputats i funcionaris del Congreso. Res més. Ja sabem el que hem de fer amb la votació de Bono, tranquils. Però com pot ser que hi hagi periodistes que firmin cròniques sobre partits que votaran en contra? Només es pot votar a candidats, qualsevol dels 350 diputats, o votar en blanc. Vaja, que hi ha molta roba i molt poc sabó i que Bono i el seu llistí telefònic només és com aquest cantant esperpèntic que vol anar a Eurovisión i el nom del qual no sé ni m’interessa.
1 comentari:
Home, aquest senyor sempre s'ha caracteritzat per tenir un talante diferent al de ZP (qui també se les porta). En tot cas comparteixo l'opinió d'Erkoreka, millor de president del Congrés que de ministre!
Publica un comentari a l'entrada