El dia que es va fer pública la constitució del primer Tripartit, estava a la tertúlia del vespre de Catalunya Ràdio. També hi era Xavier Vendrell, secretari d’organització d’ERC, que va justificar l’opció del seu partit a micròfon obert així: “És una aposta estratègica d’ERC per arrossegar les masses obreres castellanoparlants de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a posicions sobiranistes i cap al referèndum d’autodeterminació”. Són paraules de traç gruixut, sí. Com el personatge. Han passat quatre anys i quatre mesos des d’aleshores i ja hem vist com han votat les “masses” en les eleccions del 9 de març: reforçant el socialisme en unes eleccions generals.
Els resultats del passat diumenge són fills directes del Tripartit. Per bé del PSC-PSOE i per mal d’ERC. Els socialistes han fet la campanya més desacomplexadament “marca PSOE” de totes les que han fet. I els hi ha anat bé. Convé reflexionar-hi. Mentre que el propòsit d’ERC s’ha quedat amb una caiguda de 8 a 3 diputats.
Des que es va constituir el Tripartit socialistes i republicans han jugat com gat i gos a veure qui en treia profit. Tesi ERC: aprofitem la debilitat amb la que el PSC-PSOE arriba al govern per créixer i suplantar-los com a força de referència de l’esquerra catalana. Tesi del PSC-PSOE: arribem al poder amb la crossa dels d’ERC, però un cop al poder ens dedicarem a dominar-ho tot i a debilitar els nostres socis. Avui ja queda clar qui n’ha tret profit del Tripartit: el socialisme sinuós, callat, burocràtic i patriota de partit molt més que no pas de país.
Els socialistes que tant ens han criticat als nacionalistes dient que fem un discurs identitari, a l’hora de la veritat també han fet un discurs pseudoidentitari. Ni polítiques socials, ni obres de l’alta velocitat han fet guanyar vots als socialistes. I ara! Un discurs basat en una identitat: ve el PP i això és dolent per Catalunya. Tots hi hem contribuït. El PP el que més amb les seves posicions, és clar. ERC amb la seva campanya (el PP els va portar als 8 diputats i l’apel·lació al PP els ha portat als 3 diputats) i tots plegats. En aquest escenari de bipolarització extrema, aguantar resultats de fa quatre anys no està gens malament per CiU. Només quedaran quatre grups parlamentaris al Congrés a més del grup mixt. No són els millors resultats de la nostra història? D’acord. Però convé analitzar-los en aquestes circumstàncies.
I convé realitzar una reflexió en profunditat en el camp del nacionalisme per refer ponts. És un bon negoci pel nacionalisme català el Tripartit? No. És una opció encertada per ERC el Tripartit? Que responguin ells...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada