18 d’agost 2008

Geòrgia

Aquest dies del pic de l’agost, del ferragosto, passen bé a l’Empordanet. Les nits ja són fresques i presagien els dies de finals de mes quan els ruixats d’estiu dibuixen uns cels apoteòsics de capvespre. Cesare Pavese ja els va descriure molt bé en el seu llibre “Finals d’agost i altres contes”. Aquests dies han estat molt italians i mediterranis, ja hi tornaré després.
Geòrgia- Les notícies són escasses, afortunadament. Guaret informatiu. “La informació contra el coneixement”, que va escriure T.S. Eliot. L’excés d’informació supèrflua, s’entén, és clar. Dies per pensar-hi. El que passa, només, és que els russos han envaït Geòrgia. Que no és poca cosa. El conflicte caucàsic és ple de replecs, falles sísmiques i betes d’aigua subterrània. Dos territoris de Geòrgia, poc poblats, molt menys que Kosovo, vivien en un estat de semi-independència i els russos repartien passaports i nacionalitats a granel als habitants d’Osetia del Sud i d’Abjàzia. Això des del 1991. En dèiem “els conflictes congelats”. I s’han descongelat amb el sol de l’agost, l’ombra dels Jocs Olímpics i les coses que es mouen, i s’havien de moure, a l’Àsia central. Geòrgia avançava en les seves reformes i es va posar a la cua per entrar a l’OTAN. Sabia que si volia ésser invitada a formar-ne part el proper desembre, conjuntament amb Ucraïna – ai aquí els ulls de poll dels russos!- prèviament havia de resoldre els seus conflictes de fronteres i sobirania. I ho va intentar amb major o menor fortuna. La reacció russa ha estat ferotge, desproporcionada... això ho veu quasi tothom... menys El País on els russos han estat uns herois. Coses de la corresponsalia a Moscou, entenc. Fins i tot TV3, tan procliu a fer els palestins més bons del que són i als israelians molt més dolents del que són –una democràcia amb un greu problema de seguretat- han explicat bé la invasió russa de Geòrgia. Però el govern de Geòrgia també ha vist com els Estats Units ja tenen prou fronts com per jugar fort en la zona caucàsica i mirar de tu a tu a Rússia en un conflicte armat. Les guerres ja no són com abans. Ho vam veure fa dos estius amb la guerra del Líban i amb la invassió d'ra de Geòrgia. Conflictes que saben quan comencen però que no acaben de manera taxativa i fulminant. Com les guerres d'abans. A Geòrgia l'hi ha faltat flexibilitat per oferir autonomia a Osètia del Sud -per tenir formalment la raó- i a Rússia li ha faltat tot tipus de tacte en les relacions internacionals.