30 d’agost 2008

No acord abans d'un mal acord

La compareixença parlamentària del vicepresident Pedro Solbes no presagia gaire res de bo en quant a la culminació d’un acord de finançament que respecti l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tampoc les paraules de la vicepresidenta Fernández de la Vega –que està en tot i ho vol dirigir tot-. Convé recordar que en l’acord de finançament de finals dels anys noranta el desacord d’Andalusia i Extremadura va portar aquestes dues comunitats a no acceptar l’acord i quedar-se amb l’antic durant una colla d’anys fins que van resoldre les diferències. Aquesta solució no seria dolenta si les coses no van bé. La màxima és primer un no acord que un mal acord que ens deixa lligats de mans i peus en la primera interpretació del nou Estatut. Millor deixar la ferida oberta que mal cosida. El millor, és clar, és que el govern complís amb l’aplicació de la llei que els diputats socialistes van votar. Però això sembla difícil.