02 d’agost 2008

Recordant Srebrenica

Del que he conegut del món fins al dia d’avui, sempre dic a qui m’ho pregunta que hi ha tres llocs que cal visitar per conèixer més de prop la nostra identitat europea i judeocristiana i els episodis del bé i del mal absolut que hem viscut durant el segle XX. S’han de visitar alguns camps de concentració nazis, s’ha de visitar Bòsnia –especialment Sarajevo, 12.000 morts, i Srebrenica on foren assassinats 8.000 musulmans en un dia- i s’ha de visitar, en algun moment de les nostres vides, Jerusalem. La detenció i el judici en el Tribunal de La Haya de Radovan Karadzic ens recorda el genocidi de la Guerra dels Balcans, en els anys noranta del segle passat. Fa quatre dies i molt a prop de on vivim. La OTAN va intervenir en la Guerra sense resolució de Nacions Unides. I bé que va fer. I d’aleshores Nacions Unides i el dret internacional humanitari ha desenvolupat el concepte de “l’obligació de protegir”. Quan vaig fer d’observador internacional de les eleccions legislatives de Bòsnia-Herzegovina l’any 2006, ens vam desplaçar a la zona sèrbia, a catorze quilòmetres de Sarajevo. Era el tancament dels col·legis electorals. Queia la nit i feia fred. Estàvem a Pale, capital de la zona sèrbia. Em va entrevistar per la ràdio sèrbia la filla de Karadzic. Un gran tel opac tapava espessament els secrets i les relacions d’aquella comunitat. L’encobriment dels que havien matat encara no feia deu anys sota la capa protectora del nacionalisme serbi es veia en les mirades i els silencis de totes les persones amb les que ens vam entrevistar. Des de les autoritats locals fins als homes que prenien l’aiguardent fortíssim al bar del poble. Per això és tan important la incorporació dels Balcans a les estructures internacionals. Croàcia ja podria estar a la Unió Europea i Albània entrarà a la OTAN el proper any. Així, evitarem nous moviments de fronteres i, sobretot, l’esmicolament de Bòsnia. Sarajevo, capital de l’Imperi Austrohongarès, punt d’arrencada de la primera Guerra Mundial, escenari del mal absolut que no va saber aturar l’Europa unida que va néixer per evitar el que va succeir en el genocidi dels Balcans.