Passen més coses, és clar. Passen turistes per la plaça de la Vil·la de Begur. Prendre un entrepà de truita, a mitges amb el company d’esmorzar, i un tallat. A quarts d’onze. Abans d’anar a comprar periòdics prims. I badar. I comentar. I xerrar d’una forma divagant amb amics, coneguts i saludats. Vacances. L’Elena m’ha dit a la plaça de Begur que l’Hernán ha viatjat a Santiago de Xile pels funerals del catedràtic de Dret Penal Juan Bustos, que era actualment el president del Congrés dels Diputats. Jo vaig estudiar Dret Penal amb els dos densíssims manuals de Bustos. Tenien, encara, un deix marxista en la teoria general del Dret Penal. Res a veure amb el Dret Penal d’ara que fan també els governs socialistes i que ja no consideren la reparació del dany però també la rehabilitació de la víctima. Ho deixo aquí perquè podria prendre mal posant exemples. Avui es porta el Dret Penal punitiu i punt. I alguns s’animen a jugar amb la idea de la cadena perpètua. I no hi ha rèplica intel·lectual profunda. Perquè avui l’esquerra oficial no és gaire intel·lectual ni gaire profunda. És més aviat pirotècnica. És clar que tampoc té, en aquest mes d’agost que s’enflaira la crisi econòmica en el pas de la Heineken a la Xibeca, una crítica gaire aguda en els mitjans de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada