Dijous a la tarda a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats. Compareixença del ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos. Tema: debat parlamentari sobre què ha fet la diplomàcia espanyola durant l’últim conflicte àrabo-israelià. Una tarda llarga de debat de bon nivell on només desafina, un cop més, l’irrepetible company de fila Joan Tardà (“fer passar bou per bèstia grossa”). Quan acaba el torn el portaveu dels populars i abans d’agafar la paraula la portaveu socialista, el president de la Comissió, en Duran-Lleida, suspèn la sessió “per cinc minuts”. A vegades això es fa perquè en les llargues compareixences d’hores, entre l’apassionament del debat i la ingesta d’aigua i més aigua per tenir la veu clara, la urgència diürètica es fa inevitable. Però al ministre li passen un telèfon mòbil i s’amaga en una sala. Em diuen discretament de què es tracta. A les deu de la nit els periodistes encara truquen demanant confirmació d’una pista falsa: que trucava l’ambaixador d’Israel. No. Es tractava de la primera comunicació del cap de la diplomàcia estatal amb la Secretaria d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton. No és una dada irrellevant perquè en els quatre anys anteriors, la comunicació d’alt nivell entre els governs americà i espanyol van ser quasi inexistents. Una sequera clamorosa. Moratinos torna a la sala vitaminat, content (la condició humana!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada