Ha mort Júlia Gracía-Valdecasas que havia estat Delegada del Govern central a Catalunya i durant uns mesos Ministra d’Administracions Públiques. En els quatre anys que vaig estar al capdavant de les joventuts de Convergència, els xocs i les campanyes de denúncia de les seves decisions eren habituals. Després vam coincidir a les Corts Generals. Primer com a ministra i després com a diputada. La versió oficial diu que el setembre del 2006 se li va diagnosticar una malaltia neurodegenerativa i que acte seguit va decidir renunciar a l’escó. Però la realitat és ben bé una altra. Ho afirma i confirma el propi exministra Josep Piqué en la nota necrològica que va publicar a La Vanguardia el divendres. García-Valdecasas va ser nomenada ministra una vegada ja se li havia diagnosticat el Parkinson. Recent nomenada va comparèixer a la Comissió d’Administracions Públiques del Senat. En aquella legislatura n’era vicepresident primer i, per tant, la tenia asseguda al meu costat. Allí vaig notar que quelcom no funcionava. Llegia un text amb lletres de grans dimensions i totes les respostes li eren passades per escrit i es limitava a llegir-les. No vull parlar de la persona, recentment morta, sinó del cas. Del fet de nomenar algú ministra coneixent el diagnòstic d’una malaltia neurodegenerativa. I aquesta va ser una decisió del president José Maria Aznar de l’última època. Quan quasi tot era possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada