Tots els líders sensats del món alerten contra el perill del tancament de les economies en si mateixes com una reacció davant la crisi econòmica mundial. Tots alerten contra el proteccionisme en plena era de la globalització no normativitzada i regulada en els seus mínims. Perquè d’això es tracta. Però les declaracions van per una banda i els fets per un altre. La crisis alimenta el tancament econòmic d’alguns Estats de la Unió Europea. El primer ministre Gordon Brown decideix encalmar las manifestacions xenòfobes de Gran Bretanya – “el treball britànic pels britànics”- incomplint les normes de lliure circulació de ciutadans de la Unió Europea. El president Nicolas Sarkozy condicionarà les ajudes a empreses a la seva radicació en el país. Temps de por i retraïment. La temptació de la reacció, la temptació carlista. Viurem anys de congelació de la integració europea. El mar està encrespat i la navegació és difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada