El dia que el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat la proposta que vaig presentar i defensar perquè hi hagi trens fins a mitja nit entre Barcelona, Girona i Figueres i perquè s’incrementin les freqüències, algú que té apamada la ministra de Foment, Magdalena Álvarez em va dir: “No ho complirà, s’ho passarà pel clatell”. Ha començat la lluita parlamentària perquè l’auguri no es faci realitat. Un cop Tarragona i Lleida tenen còmodes connexions en tren de mitja hora i una hora respectivament amb Barcelona a través de les vies d’alta velocitat, hem de ser molt conscients que els últims i grans damnificats d’un servei de trens pèssim som únicament els ciutadans de les comarques gironines. Vull dir que o ens fem sentir nosaltres o no ho farà ningú. No tenim soci en aquesta queixa. I la justa queixa ha d’agafar dimensió de país. Aquesta setmana aquest diari explicava el temps que arreu d’Europa s’inverteix en tren per desplaçar-se 100 km: sempre un poc menys d’una hora. En el trajecte Girona-Barcelona, una hora i mitja, en el tren ràpid! Quan l’any 1987 el temps era d’una hora i cinc minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada