En tot aquest debat de les infrastructures el que convenen són dades clares i concloents, objectives. Per exemple: l’Autovia de la Plata (Astúries-Extremadura) s’està construint a un ritme de 60 Km nous per any. Les autovies de l’Estat a Girona s’estan construint a raó de 5 Km nous per any. Jo només voldria que durant tres anys l’Estat invertís el suficient per fer 60 Km d’autovia per any. En tres anys tindríem resolt el dèficit crònic. Ara la Cambra de Comerç de Girona, sota l’impuls del president Domènec Espadaler, crearà l’Observatori de l’Execució dels pressupostos en obra pública a la demarcació de Girona, tant en les obres de l’Estat com les de la Generalitat. És quelcom que ve fent des de fa anys la Cambra de Comerç de Barcelona i segur que la de Girona ho farà amb els mateixos mètodes i rigor. Convé que parlem sobre dades i exigim a partir del judici independent d’una societat civil exigent. Una societat civil gironina exigent que hauria d’imantar definitivament les seves prioritats i nords amb algun tipus de col·laboració entre tots els que volen remar en el mateix sentit (Cambra, patronals, cercles d’opinió, mitjans de comunicació...)
I el compromís?- Per exemple: març de 2007 era la segona data oficial i fins ara la definitiva per a la posada en funcionament de l’Autovia A-26 entre Argelaguer i Besalú. Durant mesos no s’ha mogut res en aquelles obres. El plaç de març de 2007 no es complirà, segur. Anant bé, l’obra estarà acabada a finals d’anys. No vull pensar malament però el cert és que estarà acabada a pocs mesos de les eleccions generals. En l’exercici de les meves responsabilitats, fa temps que ho vinc denunciant però em sembla que els gironins – els de la N-II, els de la N-260- som/són uns estoics que es conformen amb poc i reclamen amb tebiesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada