Per dies i setmanes ha semblat que l’anomenada societat civil catalana en tenia el bot ple. Està convocat un acte de reivindicació d’infrastructures dignes que pivota la societat civil (cambres de comerç, patronals, sindicats...) i on els que ens dediquem a la política convindria que en retirèssim en un segon terme. També hi ha un seguiment notable d’aquest tema per part d’alguna premsa escrita. Tot això em sembla molt bé. Fins i tot algú, veu de la societat civil més destil·lada, ha vingut a dir: “ara veuran els polítics el que som capaços de fer, que serà més i més ràpid que els que agafen cada setmana el pont aeri”. Tan de bo que fos així! Dijous, però, el president del Govern espanyol va ser a l’Aeroport de Barcelona i va practicar quatre raspallades a la concurrència i no es va comprometre a facilitar que l’aeroport de Barcelona tingui vols transcontinentals. Tot i això, la societat civil del “ara veuran amb qui se les tenen” va sortir afalagada i un pèl autocomplaent i amb la guàrdia baixa. Aquell mateix dijous a la nit, a Girona, vam sentir el discurs del president de la Patronal catalana encara sota els efectes de l’hipnotisme del president de l’executiu espanyol. Tots junts farem més força però em sembla que estem més vacunats contra la raspallada el que breguem a Madrid que alguns dels que ens han llegit “el memorial de greuges” aquestes últimes setmanes. Perdoneu-me l’expansió personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada