L’anomenada llei de l’alcohol, que fa tres setmanes que és objecte d’atenció en aquest diari de sessions, sembla que ha quedat definitivament tocada de mort almenys per aquesta legislatura. Jo que tant havia discutit i discrepat amb la ministra del ram amb lleis com la del tabac i la dels medicaments, he de dir que la pretensió d’aquesta llei era ben honorable: la protecció de la salut dels menors davant el consum excessiu d’alcohol, o el que és el mateix, la lluita contra les borratxeres de cap de setmana que cada cop baixen més el llistó de l’edat. Ha estat un desenllaç ben injust i amb mentalitat curtplacista, pensant en les eleccions del 27 de maig i pensant en els resultats de Castella- La Mancha, Navarra, i la Rioja. Ana Pastor pensava una cosa però ha dit just la contraria i Mariano Rajoy ha brindat amb vi al final dels últims mítings amb unes formes de populisme mesetari que sembla que han donat resultat. En part, tots ells s’ho han buscat per no haver signat un pacte d’estat en matèria de salut que és tan necessari com el pacte de les pensions que ja funciona. Dimecres vaig parlar amb la desconsolada ministra Salgado. Dolguda i combativa alhora, dolguda perquè li han fet el llit des de dintre casa i combativa amb un retorn frontal al tema perquè com em diu un company seu de gabinet és un enginyera aplicant el 2+2=4 a la política, amb cintura física de ballarina i cintura política de formigó. El debat de la llei ha plantejat el problema. Ara tenim un problema sense llei. I potser no és necessària. Com és necessari afrontar el problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada