Qui defensa l'Estatut?

El dia 2 de novembre, el dia dels Difunts, els serveis jurídics de l’Estat van registrar al Tribunal Constitucional un plec d’al·legacions als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya que és una presa de pèl fenomenal, una mofa on el propi Govern central ridiculitza allò que va pactar i votar a les Corts Generals. Ridiculitza el reconeixement de Catalunya com a nació, el dret i deure de conèixer el català, el sistema de finançament, el període de set anys d’inversió extraordinària de l’Estat al nivell del PIB català. Sembla un recurs presentat pels propis sectors contraris al nou Estatut però amb més enginy que els frontals escrits del Partit Popular o els retòrics laments del Defensor del Pueblo.

El president del Govern, quan encara no ho era, va començar dient que acceptaria l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i ha acabat permetent aquest plec d’al·legacions. Davant d’això, el president de la Generalitat de Catalunya ha manifestat que està content amb aquest escrit perquè avala la constitucionalitat de l’Estatut que és el mateix que dir que estàs content perquè t’han robat i t’han deixat a pèl però almenys no tan matat. Qui defensarà l’autogovern de Catalunya? El president de la Generalitat ja es veu que no. El conseller de la vice-presidència, el neopragmàtic i submís senyor Carod-Rovira, ha dit que també estava molt content amb l’escrit-escarni de l’Estat. El senyor Joan Ridao, portaveu del partit del senyor Carod-Rovira al Parlament, ha dit que aquest escrit és letal per la defensa de l’Estatut vigent. Qui ens defensarà? El sistema de partits polítics a Catalunya és notablement diferent al de la resta de l’Estat. Però el tripartit opera com a submisa sucursal de les posicions del Govern central i el mandat i el vot dels electors han estat pervertits. Les conseqüències d'aquesta posició del socialisme - PSOE i PSC- ens tornen a un punt de desconfiança tant en el PP com en el PSOE en matèria d'autogovern.