L'acceleració de la informació

La nostra societat s’ha accelerat amb la incorporació de les noves tecnologies. Internet i mòbil, bàsicament. I les notícies es transmeten amb una gran rapidesa i el consum d’informació tendeix a la saturació. Ara les notícies ja no són d’un dia per l’altre sinó que amb les pàgines web estem millor o pitjor informats on-line. Tenen sentit, aleshores, els diaris de paper? Sí, perquè processen, interpreten i ordenen la informació. Fan fiable el devasall d’informació. Però un diari ja no pot mantenir un tema durant setmanes, com abans. En els noranta el diari El Mundo va aguantar durant mesos – quasi durant el trienni 1993-1996- afers com els GAL i casos de corrupció. Ara fa un mes el diari El Pais va intentar arrancar un tema de llarga durada amb el viatge de funcionaris espanyols a la presó de Guantánamo durant l’anterior govern. Però el tema va durar tres dies. Segurament perquè hi havia menys informació però també perquè avui surfegem en les notícies i abans hi havia més espai de digestió entre una notícia i una altra, entre un diari i el del dia següent. I, finalment haurem de reflexionar sobre com s’informa molta i molta gent. Anant en metro per Barcelona o Madrid a primera hora del matí, el que veig més és premsa gratuïta i pocs diaris de pagament. Mentrestant, molts dels que ens dediquem a la política preocupats per com ens han tractat en aquella informació d’aquell diari que val un euro. Avui la informació vessa. I això no és dolent, només ens convé saber-la destriar. Raniero Vanni, diplomàtic jubilat, excomissari europeu i arquitecte de la compra del grup Recoletos per capital italià es lamenta entre croqueta i pernil salat durant el sopar fred de dimecres: “Està bé comprar Expansión i Diario Médico i diaris esportius.... però em vaig equivocar menystenint els gratuïts. A Itàlia no n’hi ha tradició i em va fallar l’olfacte”. Tot i això, és un plaer gastar uns quants euros per comprar diaris els diumenges. Els diaris ben escrits són la literatura dels nostres dies.