La setmana del debat de l’autodeterminació? La setmana de l’autodestrucció. La pitjor cara d’una manera de fer política s’ha mostrat aquesta setmana, entre calçots, propostes interruptus i proclames d’independència que acaben en resolucions pel traspàs de rodalies de Renfe, que ja està contemplat en el nou Estatut. Evitar fer el ridícul ha de ser una constant de qualsevol polític. Uns en són els grans protagonistes i responsables però tenen la singular capacitat d’acabar esquitxant, en el desprestigi, al conjunt de la política. Quin mal servei a la causa de la construcció serena i ambiciosa d’una Catalunya lliure i pròspera. El pitjor és que amb tot això ha baixat el respecte dels catalans per les seves institucions i ha baixat notablement el respecte i la consideració que ens tenien des d’altres punts de l’Estat i d’arreu d’Europa. Ja no és l'acarniçament exterior, és l'autodestrucció interior. Del boicot a l'autgol que escrivia Francesc-Marc Álvaro.
“Veig que ara us ho preneu tot en broma”, em diu un polític castellà en el primer nivell de responsabilitat del govern de l'Estat. No! Exactament uns s’ho prenen tot en broma i per dos cops, en dos legislatures, el Partit Socialista els ha triat com a socis per l’ocupació del poder. Cal tenir-ho present. En el camp de l’observació de les coses dels partits, cada cop sembla més clar que Josep-Lluís Carod-Rovira no tornarà a ser candidat a president de la Generalitat. Ara Carod fa de fidel Josep Bargalló, per dir-ho d’alguna manera, i Joan Puigcercós llença la pedra i amaga la mà. Autodestrucció. Val la pena que la política catalana i espanyola balli al so d’aquesta manera de veure i fer política?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada