Queda mig any de legislatura espanyola. Les comarques gironines continuen essent la demarcació de l’Estat amb menys quilòmetres d’autovia. Del que s’ha posat en funcionament o del que s’està construint, quasi tot fou licitat i adjudicat durant els anteriors governs del Partit Popular. Els quatre anys de govern socialista només han servit per licitar el tram Aeroport-Caldes de Malavella de la N-II. No es descartable algun anunci a pocs mesos de les eleccions, a l’estil dels trens de rodalies. Un ritme desesperant. L’altre dia vaig sentir Pasqual Maragall en una entrevista televisiva queixant-se de la lentitud de les decisions de l’administració. És clar que ell en va ser responsable durant 30 mesos, però s’estila la política despolititzada... el mínim soroll, el mínim nervi polític i institucional. I això ho noten fora de Catalunya. Com tanta gent dintre del nostre país. He estat anys criticant punts de vista de la proposta política de Pasqual Maragall i, per tant, no serà ara qui li faci un elogi desmesurat. Però escoltant-lo i comparant-lo amb la situació actual, penso que la màxima institució d’autogovern navega, avui, en el mar de la indigència intel·lectual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada