Santa Cristina de Lloret de Mar

Dimarts 24 de juliol, Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar. L’alcalde Xavier Crespo (home de majoria absoluta en els temps que corren) té l’amabilitat de convidar-me el dia de la festa gran de Lloret. Surto a quarts de set del matí de casa. A dos quarts de vuit hi ha poca gent davant l’Ajuntament. A les vuit comença la processó. Silenci i respecte en la repetició secular, ritual, espiritual...quan arribem a la plaça Espanya la Dora, valenciana de Lloret, s’emociona, com cada any, diuen. La música de la principal del Montgrí, la música de cada any, del ritual, és la d’una cançó de bressol basca molt antiga que vaig conèixer, ja fa anys, a través de la Polifònica de Puig-reig. El trajecte en barca des de la platja gran de Lloret de Mar fins a Santa Cristina m’obre el cor i els sentits i em treu les cabòries de l’esprint final abans de les vacances. L’Obreria de Lloret manté de forma “polida” – per dir-ho en eivissenc- i pulcre una tradició que em mostra una dimensió de Lloret venerable “que ve de lluny, d’un silenci profund i molt llarg” per dir-ho a la manera de Raimon. Les obreres, quatre, són un viu exemple de perserverància i meritocràcia per arribar a ser elegides. D’allò que només s’aconsegueix quan es busca, quan es persegueix, amb convicció i tenacitat. L’església de Santa Cristina, juntament amb la de Sant Telm i el Far de Sant Sebastià, són tres puntes d’una terra d’una gran densitat humana i paisatgística. Un any més els mariners d’aquest clàssic i elegant vaixell que és l’Hotel Santa Marta fan sentir feliços a una munió de gent menjant a les onze del matí, a mig camí entre l’esmorzar i el dinar. Però avui és festa gran. Retorn. El morra s’amorra renyit i l’arribada a la platja gran. Ara ja amb una notable quantitat de turistes. El mossèn, la relíquia, els sants...la comitiva, els lloretencs orgullosos del seu dia i els turistes del nord enllà, o de qui sap on, que miren l’escena amb incredulitat i la fascinació que té qualsevol ésser humà mínimament fet per la forma i el ritual. Ha estat un matí de retorn a casa, a allò que em fa ser com sóc quan sóc a altres llocs. Ha estat un matí feliç.