Es moren els diaris?

Bieto Rubido, director durant mols anys de La Voz de Galícia dirigeix un curs d’estiu, a l’aula del costat, sota el funerari títol de “Per què es moren els diaris?”. Nego la major del títol però sí que participo de la necessitat d’una reflexió en profunditat. Albert Montagut, que havia conegut de director de diaris a Barcelona y que ara dirigeix el gratuït ADN que col·loca cada dia 1’2 milions d’exemplars al carrer, ho resumeix així: “Els diaris de pagament de Madrid s’han polititzat d’una manera extrema, serveixen per passar “recados” entre polítics i periodistes i s’han convertit en compartiments estancs. És molt i molt difícil que un lector de El País compri mai La Razón, y a la inversa. I això no és normal. Editorials a part, els diaris han de ser intercanviables en quant a informació i lectors. El més republicà dels lectors de Nova York no deixa de llegir el New York Times perquè la informació és de qualitat: local i mundial, bàsicament”. I tants polítics preocupats per una línia i una referència en un diari –jo també- i avui el diari amb més tirada i més llegit a Espanya és un gratuït: 20 minutos. Quina cosa no em sembla malament perquè ha augmentat el nombre de lectors. I qui vol saber com estan les coses, també ha de tenir en compte els gratuïts. L’advocat més important d’Espanya m’explica els diaris que mira cada matí. I, sorprenentment, també hi ha aquest gratuït. Així va el món d’avui i no hi ha res pitjor que tancar-se ne un castell de marfil...Parlant de diaris: la mort de Jesús de Polanco és un fet de gran rellevància en els camps de les batalles del poder. Com la mort de l’advocat Rodrigo Uría. Mentrestant, s’anuncia un nou diari proper al grup empresarial de la Sexta per a setembre-octubre. Un diari proper als socialistes que ara governen i que consideren El País un diari massa “espès i intel·lectual” i que volen posar a la venta un diari –El Público- a 0’50 euros i de tons més populars i partidistes. Miren de reüll El Periódico per a inspirar-se. Pobres lectors de Madrid!