Cursos d'estiu a Aranjuez

He dedicat una setmana a dirigir un dels cursos d’estiu d’Aranjuez de la Universitat Rey Juan Carlos. El tema: les relacions Catalunya-Espanya en l’ordre polític, econòmic i cultural. L’encàrrec em va ser fet just després de l’aprovació de l’Estatut vigent i quan el clima estava molt enrarit. Quinze ponents, vint sessions entre conferències i taules rodones. Dues conclusions a cop d’ull: la Transició – l’esperit i les maneres de fer- ja no és el que era en l’imaginari polític espanyol segurament quan es més necessari que mai aquest esperit de concòrdia. La confrontació política ha entrat en uns nous camins en els que, de forma anòmala, no són possibles consensos en grans assumptes. I el desenvolupament de l’autogovern és un dels més destacats. Els dos partits grans d’àmbit estatal en són responsables: el PP amb l’etapa refundadora de la Transició que va encetar José Maria Aznar durant la seva majoria absoluta; el PSOE patrocinant una reacció a la postura conservadora que bascula entre la improvisació i un nou revisionisme. Un camí sense retorn...Segona conclusió: el nacionalisme català ja no té amb la intensitat clàssica, en data d’avui, la funció de referent modernitzador i reformista que ha tingut, en els quasi últims trenta anys, en la política espanyola. En primer lloc perquè en la política catalana s’han trencat els motlles de la manera de fer política d’un quart de segle – tripartit I i II i accés al poder d’unes classes polítiques amb l’afany d’anar arrancant les fulles del calendari- i això s’ha projectat, ineluctablement, en la percepció a nivell de la política espanyola. En segon lloc, també, perquè Espanya ha viscut una etapa de progrés, modernització i estabilitat com no havia viscut en tota la seva edat contemporània. A aquesta estabilitat hi ha contribuït el catalanisme polític, és clar. Però ara aquest ha de pensar un nou programa, Catalunya endins i, sobretot, Catalunya enfora. El passat ja està superat però el futur no acaba de néixer...un futur en el que l’audàcia i la tenacitat ens han de tornar a posar en una bona situació, Catalunya endins i Catalunya enfora.