El debat de política general

Qui va aconsellar Mariano Rajoy, Pedro Arriola i un grup reduït de no més de deu persones, li van aconsellar un discurs dur davant el moment delicat amb el qual el president Zapatero arribava al debat de política general: trencament del procés de diàleg amb ETA i amb l’amenaça d’un atemptat terrorista que es va estar a punt de produir a Navarra el dimecres. Però Rajoy va fer un discurs dur i centrat en el monotema – terrorisme- tot renunciat a presentar alternativa a pocs mesos de les eleccions. El discurs va ser dur però formalment molt ben exposat. Zapatero va replicar molt bé i aquí va canviar el signe del debat i el to de Rajoy ja no va ser el mateix. El debat té molta influència en el resultat d’aquí a nou mesos? No és decisiu però, bàsicament, dóna ànims a la tropa socialista, que ha resultat vitaminada definitivament amb els canvis ministerials, tot just sospesats –els noms- el dijous al matí en llargues converses a cau d’orella entre el president i la vice-presidenta en els seus escons del Congrés. En les files populars continua planant els perquès del retorn de Rodrigo de Rato. Són tantes les especulacions i en signe tant contrari... que deixem que el temps escampi la boira.

Les resolucions- CiU és el grup parlamentari que ha aprovat més resolucions en solitari en el debat de política general: 7 de 12, més que els socialistes. Punt de trobada. Ben diferent ha estat el signe d’ERC que només n’ha aprovat una i a més, amb els vots del PP i no pas del partit del govern. Què lluny queda aquell primer debat de fa dos anys quan ERC va aprovar totes les seves resolucions i va posar la condició al PSOE que no n’acceptés ni una de CiU. El pes dels grups parlamentaris en aquesta recta final de legislatura prefigura com poden anar les coses en les properes eleccions. El perfil d’ERC a Madrid s’ha desdibuixat notablement. Joan Ridao treu el cap a la tribuna del Congrés per apamar el nou terreny. El portaveu sortint, Agustí Cerdà, es despatxa amb un discurs que ben poc favor fa ni al partit socialista ni al grup que representa. Per tenir grup parlamentari propi es necessiten un mínim de cinc diputats i –ull- un 15% dels vots en l’àmbit territorial on el partit es presenta. Ja veurem que passa... El PNB fort i amb les idees clares guiat pel lúcid Josu Erkoreka i Coalició Canària finaquitada al grup mixt per la deserció d’un dels seus diputats. Ara el grup mixt amb nou diputats en té més que ERC. Tots coincidim en que necessitem vacances per aclarir les idees però no n’hi haurà perquè l’anunci inconcret del 2.500 euros per nova criatura necessitarà de la convocatòria d’una diputació permanent per convalidar el reial-decret. Benvinguda sigui aquesta idea però que no diguin que no és electoralista l’anunci en el debat: el que costarà mobilitzar el Congrés dels Diputats ja és una part del cost de la mesura. Per cert: per accedir a les ajudes que Alemanya dóna per tenir un fill, a l’Estat espanyol se n’haurien de tenir tretze. Encara queda molt a fer, i a pensar, en política de família.